Horacianes
- res no m'agrada tant
- com enramar-me d'oli cru
- el pimentó torrat, tallat en tires.
- cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
- m'agrada molt el pimentó torrat,
- mes no massa torrat, que el desgracia,
- sinó amb aquella carn mollar que té
- en llevar-li la crosta socarrada.
- l'expose dins el plat en tongades incitants,
- l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
- i suque molt de pa,
- com fan els pobres,
- en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
- després, en un pessic
- del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
- agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
- eucarísticament,
- me'l mire en l'aire.
- de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
- cloc els ulls i me'l fot.
La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua i ens rèiem, bovament ens rèiem, i a tots els músculs era l'aigua viva del goig, vinguda entre les herbes i les llebres. Anàvem sense cap motiu, desitjant bona nit al matrimoni vell i prement nostres cossos calladament, en veure aquella jove mare, donant el pit al fill .... Viure ens era un regal, un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina, un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds, com en una sardana de joguet, fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré! La vida ens era una sorpresa, una granota viva a la butxaca, una cúpula enorme de cristall, un silenci, un desig rabent, un estupor, un rellotge parat, que Algú ens havia donat perquè a la fi el poguéssim obrir, com des de nins volíem, i no tenia res interessant a dins ... I ens tornàrem a riure! El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ... Només era la joia del carrer. I els crits
dels infants que jugaven al futbol en sortir de l'escola ...
- - Gol! Gol! -
No hay comentarios:
Publicar un comentario